AUTOESTIMA

QUÈ ÉS?

És la manera en què ens avaluem, si som bons, guapos, si mereixem el millor de la vida, etc.

És un pilar fonamental, ja que en funció del valor que ens posem, farem unes o altres coses amb la nostra vida.

DE QUÈ DEPÈN?

La infància té un pes importantíssim. Ja que els nostres primers miralls, a través dels quals descobrim el nostre valor, són els nostres pares. És a través de les seves mirandes, o l’absència d’elles, a través dels comentaris i exigències, com construïm l’opinió sobre nosaltres mateixos. Si una criatura té pares negligents o absents, la lectura que fa, és “jo no mereixo l’atenció i amor dels altres”. Si a un nen o nena, li donen l’acceptació només quan “fa bé les coses”, la lectura que fa és “només valc quan tinc èxits, si fracasso em rebutjaran”, etc.

Quan la persona ja arriba a l’edat adulta, les experiències viscudes són les que poden condicionar la seva autoestima. Per exemple, s’ha vist que les persones que viuen relacions tòxiques o que acaben de passar pel procés del divorci, solen tenir l’autoestima més baixa temporalment.

QUÈ HI PODEM FER?

L’autoestima no és biològica, sinó que és ambiental. Cap persona ha nascut amb una baixa autoestima, sinó que és mitjançant la interacció amb l’entorn on aquesta es va formant. Per tant, TOT EL QUE ES POT APRENDRE, ES POT DESAPRENDRE!!!

  • Tenir estones per un/a mateix/a
  • Respectar la teva pròpia opinió
  • Dir més sovint el “no”
  • Ser coherent entre els valors propis i actuacions
  • Donar les gràcies a un mateix diàriament, per petites i grans coses
  • Acceptar-se tal com som (que ja som fabulosos, avui mateix…ara!)
  • Cuidar el cos, fent esport
  • Cuidar la salut amb l’alimentació
  • Cuidar la ment, fent meditacions cada dia
  • Descobrir coses noves
  • Felicitar-se a un mateix/a pels petits èxits del dia

Totes aquestes coses, són petites llavors, que ben aviat donaran fruits.

Article escrit per:

PsicòlOga

Taisya Gomonova