LLENGUATGE I COMUNICACIÓ EN ELS NENS AMB AUTISME

QUÈ ÉS L’AUTISME?

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta durant la primera infància i que es caracteritza per dèficits persistents en la comunicació i interacció social, així com patrons repetitius i restringits de conducta, activitats i interessos. 

AUTISME I LLENGUATGE

Tenint en compte les característiques del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), una de les grans àrees on apareixen dificultats és en el desenvolupament del llenguatge i la comunicació. Aquestes dificultats es poden observar des d’una edat primerenca a través de la imitació. Per exemple, no assenyalen amb el dit o no efectuen altres senyals de llenguatge no verbal com saludar amb la mà. Addicionalment, pot ser un dels factors que més incideixi en la frustració dins el context familiar.

Així doncs, els infants amb TEA solen presentar alteracions en el desenvolupament de les capacitats lingüístiques així com en l’ús del llenguatge com a eina comunicativa. Tanmateix, aquestes habilitats varien segons el cas: alguns infants poden tenir habilitats molt limitades de llenguatge, d’altres no en tenen i d’altres infants poden tenir un vocabulari més ampli.

Hi ha diverses característiques que es poden identificar en el llenguatge dels infants amb autisme. A continuació s’esmenten alguns d’aquests patrons.

Per exemple, en els casos on sí que hi ha llenguatge verbal, és freqüent identificar la presència d’ecolàlies a la parla (referent a la repetició de paraules o frases que se li han dit amb anterioritat). Per tant, una parla repetitiva i rígida, així com la presència de frases idiosincràtiques. Per altra banda, en moltes ocasions no contesten a les altres persones quan els parlen ni quan els criden pel seu nom, existint una absència d’interacció recíproca entre l’infant i l’altra persona.

D’altra banda, també es poden identificar alteracions en els aspectes prosòdics del llenguatge, existint dificultats en l’entonació de les frases, el ritme i el to. Aquest aspecte es pot traduir en una parla sense musicalitat, lineal i rígida.

Paral·lelament, també existeixen dificultats en la comunicació no verbal, que varien segons el cas. Tal com s’ha esmentat anteriorment, és comú que no efectuïn gestos per donar significat al que diuen, així com és comú el fet d’evitar el contacte visual. Per altra banda, hi ha casos en què manca completament el llenguatge no verbal i d’altres on no s’identifica expressió facial.

Finalment, la comprensió també varia segons el cas, existint diversos graus d’afectació. Hi ha casos en què es pot identificar la seva inexistència fins a d’altres on es pot apreciar un nivell més elevat. Tanmateix, en molts casos s’evidencien problemes de comprensió de significats, així com dels aspectes prosòdics de les paraules o frases.

Per a cloure, cada persona amb TEA disposa de diferents destreses relacionades amb la comunicació i el llenguatge. Tanmateix, les dificultats anteriorment esmentades (entre d’altres) relacionades amb aquestes habilitats, afecten la seva capacitat d’interacció social, tant amb el seu entorn més proper com sobretot amb altres nens o nenes de la seva edat.