AUTOESTIMA I TDAH

Què és el TDAH?

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per un patró de dèficit d’atenció, hiperactivitat i/o impulsivitat, considerats excessius amb relació a l’edat de l’infant o l’adolescent.

TDAH i la seva relació amb l’autoestima de l’infant o l’adolescent:

Els estudis constaten que els infants o adolescents amb TDAH tendeixen a presentar més problemes en la interacció social, àmbit acadèmic o en l’àmbit emocional. Consegüentment, poden tendir a valorar-se més negativament i a presentar nivells més baixos d’autoestima. Aquest fet pot ser degut a diversos motius, entre els quals, per exemple, trobem els que s’esmenten a continuació.

Poden estar exposats amb major freqüència a informació negativa en relació amb el seu comportament, així com les tasques que han de realitzar en el seu dia a dia. Paral·lelament, poden esforçar-se molt a l’hora de dur a terme una determinada tasca però trobar-se amb més dificultats que els altres companys/es, podent portar a pensar que no són capaços de fer-ho. Per altra banda, a vegades poden estar exposats a tasques que exigeixen un elevat autocontrol i/o atenció vers els quals presenten moltes dificultats per a realitzar, alimentant així el sentiment de frustració o d’incapacitat per a realitzar-ho. A causa de les dificultats anteriorment esmentades, en alguns casos, alguns adults deixen de delegar tasques a aquests nens o nenes, pensat que no són capaços de fer-ho i per tant, transmetent-los/les aquest missatge d’incapacitat.

Un altre aspecte incident té a veure amb l’àmbit de les relacions interpersonals. En certes ocasions, les dificultats que presenten a l’hora de controlar la seva conducta poden dificultar les seves relacions amb els altres companys/es, amics/gues, familiars, etc., poden portar a pensar que les seves habilitats socials són insuficients. A més, també pot haver-hi tendència a la comparativa amb altres companys/es amb relació al seu rendiment acadèmic. Per exemple, poden establir comparacions al voltant del temps que dediquen a fer una tasca acadèmica amb relació als altres.

En altres ocasions, la persona amb TDAH pot estar manifestant baixos nivells d’autoestima a través de l’evitació de certes tasques o afirmant que aquella tasca és molt senzilla i deixant-la per a més tard. En aquests casos, no expressen les dificultats que poden tenir i les encobreixen.

Així doncs, és important que l’infant o adolescent amb TDAH es trobi en un context on se li pugui afavorir un desenvolupament positiu de la seva autoestima, tenint en compte les dificultats amb les quals es pot trobar així com considerar els esforços que pot estar dedicant en el seu dia a dia.