ANSIETAT I FÒBIES 

Què és l’ansietat?

L’ansietat no és res més que por, por o por a la por en el cas d’una ansietat del tipus fòbic. La por és una emoció que, com totes, és necessària i adaptativa, ja que ens permet fer front de manera eficient i ràpida a estímuls potencialment perillosos, com una serp, un cotxe que perd el control, el vertigen que ens produeix un precipici i que fa que ens allunyem d’aquest. Quan la por és més sostinguda, podem parlar d’ansietat; davant un examen, la por a suspendre ens motiva a estudiar i l’ansietat consegüent ens permet uns nivells d’activació arousal (activació mental) que ens facilita la concentració necessària per estudiar.

Fòbies

Els problemes d’ansietat es presenten de manera molt variada. Les fòbies específiques són un clar exemple

• Acrofocbia: por a les altures.
• Aereofobia: por a volar
• Amaxofobia: a conduir
• Talassofobia: al mar
• Beñlenofocia: a les abelles
• Entenofocia: als insectes
• Claustrofobia: als espais tancats
• Agorofobia: als espais oberts

De fet, el nombre de fòbies és enorme, ja que no són res més que mals aprenentatges que ha realitzat el nostre cervell, en l’actualitat n’hi ha de molt comuns com l’ansietat social, l’agorafòbia, que ha augmentat arran del COVID o fins a la hipocondria, entesa com una por desajustada a emmalaltir.

Símptomes, funcionament i manteniment de les fòbies

En totes elles apareix desagradablement l’activació fisiològica: suor, taquicàrdia… quan l’estímul fòbic apareix. Quan això succeeix, la persona reacciona evitant l’estímul o situació. Això a curt termini redueix l’ansietat però de nou, a mig termini, l’augmenta cronificant la fòbia.
Des de la perspectiva biològica, s’entenen els problemes d’ansietat com un procés de condicionament d’unes respostes fisiològiques a determinats estímuls activadors, un mal aprenentatge. Aquest procés provoca una resposta desadaptativa dels mecanismes de feedback i la desregulació dels sistemes simpàtic i parasimpàtic.

En el nivell cognitiu, es dóna una interpretació distorsionada de les situacions i de les mateixes sensacions corporals de la persona, interpretacions que al seu torn activen la resposta fisiològica i es poden convertir en temors catastrofistes, com la imminència d’un infart o la mort.
Finalment, aquestes respostes porten a la persona a utilitzar la conducta d’evitació o fugida de les situacions fòbiques, o l’ús estratègies d’afrontament com fer-se acompanyar o prendre ansiolítics quan sap que apareixerà (un clar exemple és amb la por a volar). Totes aquestes estratègies, com s’ha comentat, permet un alleujament momentani però crucifiquen la fòbia.

Intervenció en el cas de fòbies

Les fòbies tenen molt bona resposta al tractament psicoterapèutic, havent-hi un ampli ventall de recursos i tècniques que contràriament al que pensa molta gent no generen mai en el client nivells d’ansietat elevats durant el procés de descondicionament.

Des del centre Cep una de les tècniques utilitzades és la realitat virtual, que permet de manera molt poc invasiva, in situ i en poques sessions revertir aquest condicionament.