LA DISLÈXIA

Què és?

La dislèxia es defineix com un trastorn de l’aprenentatge que es caracteritza per l’existència de dificultats en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, descartant l’origen en qualsevol alteració física, psíquica o en algun aspecte sociocultural.

 

Quins tipus de dislèxia existeixen?

Una primera classificació divideix la dislèxia en dos tipus:

  • Adquirida: apareix a causa d’una lesió cerebral.
  • Evolutiva: no hi ha lesió que l’hagi produït i és la més freqüent en l’àmbit escolar.

Per altra banda, segons la simptomatologia que la caracteritzi, podem dividir la dislèxia en:

  1. Fonològica: caracteritzada per un mal funcionament en la via fonològica. En aquest cas, es trobaran dificultats per a llegir paraules desconegudes, pseudoparaules o paraules llargues.
  2. Superficial: caracteritzada pel mal funcionament en la via lèxica o visual. En aquest cas, haurà dificultat a l’hora de llegir paraules irregulars (com per exemple, de l’anglès) i en la diferenciació de paraules homòfones.
  3. Mixta o profunda: existeix mal funcionament tant en la via fonològica com en la lèxica.

 

Com es pot intervenir?

És important conèixer l’estat cognitiu, emocional i social de l’infant o adolescent, ja que aquest fet permetrà dissenyar una intervenció multimodal i individualitzada a cada cas. Els objectius principals a curt i llarg termini estan orientats a la millora de les competències lectores de l’infant o l’adolescent a través d’estratègies reeducatives, la millora en l’eficiència neurocognitiva en les àrees que presenten dèficits i la reducció de l’impacte de la dislèxia en la seva qualitat de vida. Per a poder assolir amb èxits aquests objectius, és essencial considerar com a eixos fonamentals la intervenció dirigida a l’infant o adolescent, la família i l’escola.